El doctor Pere Riutord pren possessió com a primer rector de la Universitat de Mallorca i situa la investigació i excel·lència acadèmica entre les seves prioritats
>> La presidenta del Govern, Marga Prohens, participa a la cerimònia d’investidura del rector i del seu equip rectoral, celebrada al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears >> El nou rector defensa una universitat compromesa amb la igualtat doportunitats, laccés a leducació superior i un sistema de beques al qual es destinarà més de 9 milions deuros Veure totes les imatges >> El president del Consell de Govern, Diego González: «Avui fem un pas decisiu en la construcció d´una universitat que neix per oferir noves oportunitats als nostres joves, impulsar la investigació i contribuir al progrés de la nostra societat». >> La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens: «L’educació superior és fonamental per al futur de les Illes Balears. Necessitem universitats capaces de respondre als reptes del nostre territori i formar professionals altament qualificats». El doctor Pere Riutord Sbert ha pres possessió aquest dimecres com a primer rector de la Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA) durant una cerimònia acadèmica celebrada a la seu del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, a Palma, amb la participació de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, i del president del Consell de Govern. La presa de possessió constitueix un nou pas en el desenvolupament institucional de la Universitat de Mallorca, promoguda per ADEMA i reconeguda mitjançant la Llei 2/2026, de 27 dabril, que estableix el marc jurídic per al seu desenvolupament acadèmic i institucional. En el discurs d’investidura, pronunciat davant d’autoritats acadèmiques i institucionals, representants de la societat civil, membres de la comunitat universitària i familiars, Riutord ha situat la formació universitària, la investigació científica, la innovació i la transferència de coneixement entre els eixos del projecte acadèmic, amb el propòsit de contribuir al desenvolupament científic, cultural, social i econòmic de les Illes Balears. «Assumeixo l’honor de convertir-me en el primer rector de la Universitat de Mallorca amb el compromís de contribuir a construir una universitat que perduri, que serveixi a la nostra societat i que estigui a l’alçada de les expectatives de les generacions futures», ha expressat. El rector ha destacat la vinculació de la institució amb la realitat insular, la voluntat d’ampliar les oportunitats de formació superior i la projecció europea i internacional. «La nostra universitat vol contribuir que cap jove vegi reduïdes les seves possibilitats de formació pel lloc on ha nascut o resideix», ha indicat. En aquesta línia, ha definit la vocació de la institució com a “local en el compromís, balear en la responsabilitat, mediterrània en la identitat, europea a l’horitzó i internacional en les relacions”. Per la seva banda, el president del Consell de Govern de la Universitat de Mallorca, Diego González, ha celebrat la presa de possessió de Pere Riutord com a primer rector de la institució i ha destacat que representa “un dia molt important per a la nostra universitat i per a tots els que, durant anys, hem treballat per fer realitat aquest projecte”. González ha traslladat la seva enhorabona al nou rector i al seu equip, a qui ha desitjat els èxits més grans en aquesta nova etapa. «Avui fem un pas decisiu en la construcció d´una universitat que neix amb la vocació d´oferir noves oportunitats als nostres joves, impulsar la recerca i contribuir al progrés de la nostra societat», ha assenyalat. D’altra banda, la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, s’ha sumat a les felicitacions al nou rector i al seu equip i ha destacat la importància de la col·laboració entre les institucions i la societat per enfortir el sistema universitari de les illes. «L’educació superior és fonamental per al futur de les Illes Balears. Necessitem universitats capaces de respondre als reptes del nostre territori, formar professionals altament qualificats i estrènyer els vincles entre el món acadèmic, el teixit empresarial i la societat. La Universitat de Mallorca té davant seu l’oportunitat de contribuir a aquests objectius des del rigor, la qualitat i el compromís amb la nostra comunitat», ha subratllat. Investigació, innovació i transferència de coneixement Així mateix, el doctor Riutord ha apostat per la col·laboració entre disciplines i àrees de coneixement, amb projectes que connectin les Ciències de la Salut, Art, Arquitectura, Enginyeria, la Tecnologia i les Ciències Socials. La investigació ha ocupat un lloc destacat a la seva intervenció. El rector ha incidit en la importància de combinar lactivitat docent amb la generació de coneixement i la seva transferència a la societat. «No volem limitar-nos a transmetre el coneixement del passat, aspirem a qüestionar-lo, ampliar-lo i contribuir a generar el coneixement del futur», ha manifestat. Així mateix, ha explicat que la universitat aspira a promoure investigacions els resultats de les quals arribin a hospitals, empreses i altres àmbits de la societat, i contribueixin a enfortir el teixit productiu, atreure talent i generar oportunitats professionals. També ha abordat el paper de la intel·ligència artificial, la robòtica, la simulació, la realitat virtual i augmentada, la tecnologia hàptica, la fabricació digital i l’anàlisi massiva de dades en la transformació de l’ensenyament, la investigació i l’exercici professional. En aquest àmbit, ha proposat reforçar encara més la integració de les noves tecnologies a les aules, laboratoris i projectes de recerca, juntament amb una formació que permeti comprendre els seus fonaments, possibilitats i límits, així com les seves implicacions ètiques i socials. El rector ha ressaltat igualment la importància de col·laborar amb el teixit productiu i diferents àrees dels sectors públic i privat per impulsar la formació pràctica dels estudiants, conforme als convenis i autoritzacions corresponents. Els estudiants, al centre del projecte universitari Riutord ha situat els estudiants al centre del projecte acadèmic de la Universitat de Mallorca i ha plantejat una formació orientada al desenvolupament de capacitats científiques, professionals i humanes. Pel que fa a l’accés als estudis universitaris, ha recordat que la Llei 2/2026 estableix l’obligació de destinar almenys el 5% dels ingressos totals anuals de la institució a beques i ajuts a l’estudi. En aquest sentit, ha afirmat que la partida pressupostària destinada a aquest efecte superarà els 9 milions d’euros. “La universitat ha
L’Observatori de Salut Bucodental i Hàbits Nutricionals d’ADEMA consolida la tasca preventiva i investigadora a Mallorca amb més de 9.500 escolars participants
>> La iniciativa, reconeguda per institucions europees, nacionals i autonòmiques, aplega investigadors, docents i estudiants d’ADEMA en activitats d’educació sanitària, prevenció i promoció de la salut bucodental i nutricional entre els escolars. >>Prop de 1.200 escolars de Palma i la Part Forana participaran a l’edició del curs 2026/2027, iniciada avui, amb exploracions bucodentals i tallers de prevenció, alimentació saludable i activitat física. Més de 9.500 escolars d’Educació Infantil, Primària i Secundària de 85 centres educatius públics, concertats i privats de Mallorca han participat des de 2018 al programa “Somriures Saludables”, impulsat per l’Observatori de Salut Bucodental i Hàbits Nutricionals d’ADEMA. Per al curs 2026/2027, la nova edició del qual ha començat avui, està prevista la participació de prop de 1.200 escolars de Palma i la Part Forana en activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental i d’hàbits nutricionals saludables. Aquesta iniciativa, que ha resultat premiada per diferents institucions com l’Associació per a l’Educació Dental Europea (ADEE), que agrupa totes les facultats d’Odontologia de l’àmbit europeu, la Societat Espanyola d’Epidemiologia i Salut Pública Oral (SESPO) i la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, entre d’altres, combina la investigació científica, la docència i l’acció directa entre la població escolar, amb l’objectiu contribuir activament a la prevenció de malalties. A més, l’Observatori de Salut Bucodental i Hàbits Nutricionals d’ADEMA també manté una activitat investigadora important. Les dades recollides durant aquests anys han servit de base per a l’elaboració de dues tesis doctorals de les docents d’ADEMA, les doctores Daniela Vallejos Rojas i Irene Coll, així com per a la publicació de diferents estudis científics a revistes especialitzades d’impacte internacional. >>L’activitat investigadora de l’Observatori ha permès desenvolupar dues tesis doctorals així com la publicació de diferents estudis a revistes especialitzades d’impacte internacional centrades en la salut bucodental dels escolars de Mallorca. La investigació de la doctora Daniela Vallejos, realitzada amb més de 700 escolars de 28 centres educatius de Mallorca, ha identificat desigualtats en la salut bucodental infantil relacionades amb lentorn familiar, els hàbits alimentaris i el nivell educatiu dels progenitors. Per part seva, la tesi d’Irene Coll, basada en una mostra de 233 adolescents, ha revelat que el 75,9% dels participants presenta problemes a les genives i ha analitzat la seva relació amb el consum d’aliments ultraprocessats. Aquestes investigacions aporten nous coneixements sobre la salut bucodental dels escolars de Mallorca i contribueixen a identificar factors de risc i col·lectius vulnerables per millorar les estratègies de prevenció. Amb aquesta línia de treball, l’Escola Universitària ADEMA continua enfortint la seva aposta per la investigació científica, la innovació i la transferència del coneixement, amb l’objectiu de traslladar els resultats dels estudis a la prevenció de malalties i la promoció de la salut. Equip multidisciplinar i tallers Durant aquests set anys de seguiment, un equip multidisciplinari d’ADEMA, compost per docents, investigadors i estudiants dels graus universitaris en Odontologia i Nutrició Humana i Dietètica, així com de cicles formatius de Formació Professional en Dietètica i Higiene Bucodental entre d’altres, ha desenvolupat tallers pràctics, sessions de conscienciació i exploracions. Per a aquesta edició, que s’acaba d’arrencar, està prevista la participació de prop de 1.200 escolars de diferents centres educatius de Mallorca, amb 600 participacions programades durant el primer semestre i 575 per al segon. Les activitats es dissenyen i adapten a les diferents etapes educatives, combinant tallers participatius, jocs didàctics, dinàmiques interactives i exploracions bucodentals. A través d’aquestes propostes, els escolars adquireixen coneixements i eines per millorar-ne la higiene oral, adoptar hàbits alimentaris saludables i prevenir malalties des d’edats primerenques. Segons han explicat les coordinadores del projecte, les doctores Carla Busquets i Cristina Martorell, “l’excel·lent acollida que manté aquest programa entre els centres educatius de Mallorca reflecteix la importància d’establir vincles entre la universitat i la comunitat educativa.Un dels principals valors d’aquesta iniciativa és que permet als nostres estudiants traslladar els coneixements adquirits a les aules a situacions reals, desenvolupar habilitats de comunicació. enriquidora tant per als escolars com per als futurs professionals sanitaris, en què l’aprenentatge-servei i el treball cooperatiu tenen un paper fonamental”. Durant el curs 2026-2027, l’Observatori té prevista la participació de 11 centres educatius de diferents municipis de Mallorca, entre els quals hi ha Palma, Llucmajor, Sineu i Santanyí. Entre els centres participants hi figuren el CEIP Camilo José Cela, CEIP S’Algar, CEIP Tramuntana i CEIP Son Verí Nou, així com els centres concertats Balmes, Sant Josep de la Muntanya i Sant Josep Obrer. També se sumen l’IES Sineu, l’IES Aurora Picornell i l’IES Santanyí, ampliant l’abast de la iniciativa a diferents comunitats educatives. Per a la doctora Cristina Martorell, «la prevenció i la detecció precoç són fonamentals per evitar malalties bucodentals des de la infància. Cuidar la salut oral és també cuidar la salut general, i petits hàbits quotidians, com un bon raspallat, l’ús de dentifricis fluorats, la reducció del consum de sucres benestar present i futur dels escolars”. En aquest mateix sentit, la cap d’estudis del Grau en Nutrició, la doctora Carla Busquets, ha subratllat que «una alimentació equilibrada des de la infància és fonamental per prevenir malalties i afavorir una bona salut bucodental i general. Promoure hàbits saludables i facilitar l’accés a l’educació nutricional, especialment entre els col·lectius més vulnerables», és clau per millorar la salut.
Dos estudis de la Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA) identifiquen diferències en l’obesitat i el risc cardiometabòlic segons el nivell educatiu en població treballadora
>>Els treballs, publicats a les revistes científiques Medical Sciences i Metabolites, aborden des d’enfocaments complementaris el paper dels determinants socials en la salut. >> Les investigacions, realitzades amb mostres de 3.108 treballadors, observen una associació entre un nivell educatiu més baix i una major prevalença d’obesitat i perfils metabòlics més desfavorables Dos estudis desenvolupats per investigadors vinculats al Grup de Recerca en Salut de la Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA) han identificat diferències en la prevalença d’obesitat i els perfils de risc cardiometabòlic de la població treballadora en funció del seu nivell educatiu. Tots dos treballs, realitzats amb mostres de 3.108 persones en edat laboral, apunten a una associació entre un nivell més baix d’estudis i pitjors indicadors de salut. Aquesta relació es manté a les anàlisis després de considerar diferents factors relacionats amb l’edat, el sexe, l’alimentació, l’activitat física, el tabaquisme o la diabetis. Les dues investigacions estan signades per les doctores María Teófila Vicente-Herrero i Carla Busquets-Cortés, i els doctors Pedro J. Tárraga López, Lluís Rodas Cañellas, Àngel Arturo López González i José Ignacio Ramírez-Manent, integrants de l’equip investigador que ha estudiat la relació entre el nivell educatiu i diferents indicadors. Un dels estudis, titulat Educational Inequalities and Obesity: Association and Attenuation After Lifestyle Adjustment in Cross-Sectional Working-Age Population i publicat a la revista científica Medical Sciences, analitza específicament la relació entre nivell educatiu i obesitat. Els resultats situen la prevalença d’obesitat en el 19,8% entre les persones amb estudis primaris o sense formació reglada, davant de l’11,5% entre les persones amb estudis superiors. A l’anàlisi inicial, les persones amb menor nivell educatiu presentaven una probabilitat d’obesitat 1,89 vegades superior a la dels que havien cursat estudis superiors. Després d’ajustar els resultats per edat i sexe, l’estimació va baixar a 1,72% i, en incorporar variables relacionades amb l’alimentació, l’activitat física, el tabaquisme i la diabetis, l’associació es va mantenir en 1,61% vegades, cosa que indica que l’efecte persisteix més enllà dels hàbits individuals. També es van observar diferències en alguns hàbits. Entre les persones amb menys formació, el 35,6% eren fumadores, davant del 27,9% del grup amb estudis superiors; el 41,3% presentava inactivitat física, davant del 33,9%, i el 49% tenia una baixa adherència a la dieta mediterrània, davant del 32,5% de les persones amb més formació. El director de Publicacions Científiques de la Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA), el doctor Àngel Arturo López, ha explicat que l’obesitat es va determinar mitjançant mesuraments objectius de pes i talla realitzats per personal sanitari i es va definir a partir d’un índex de massa corporal igual o superior a 30 quilograms per metre quadrat. L’activitat física es va avaluar mitjançant el qüestionari internacional IPAQ-SF i l’adherència a la dieta mediterrània es va analitzar amb el qüestionari MEDAS-14, dos instruments validats i habitualment utilitzats en estudis epidemiològics”. L’estudi conclou que les polítiques contra l?obesitat haurien de combinar la promoció d?una alimentació saludable i l?activitat física amb mesures destinades a reduir les desigualtats socials i educatives que dificulten el manteniment d’aquests hàbits. Diferències en el risc cardiometabòlic El segon estudi, titulat Sex Differences in the Socioeconomic Gradient of Latent Cardiometabolic Phenotypes in Working-Age Population from the Balearic Islands (Spain): A Population-Based Analysis i publicat a la revista científica Metabolites, amplia l’anàlisi al conjunt del risc cardiometòb. El treball va estudiar 3.108 treballadors d’entre 18 i 69 anys de les Illes Balears i va tenir en compte indicadors com l’obesitat, la resistència a la insulina, el fetge gras metabòlic, l’índex aterogènic del plasma i la síndrome metabòlica. Segons ha explicat el director de publicacions científiques d’ADEMA, el doctor Ángel Arturo López, «el principal valor de l’estudi és que no es limita a observar cada factor de risc per separat. Davant la visió clàssica que mesura colesterol, glucosa, obesitat o tensió arterial com a variables aïllades, els investigadors van aplicar una tècnica estadística denominada anàlisis de classe similars. Aquest enfocament permet mirar el risc com un perfil global, més proper a la realitat clínica de cada persona”. L’estudi va identificar quatre perfils cardiometabòlics: un de baix risc, en què es trobava el 40,8% de la mostra; un altre anomenat obesitat dominant, amb el 24,1%; un perfil dismetabòlic, que agrupava el 19,3%, i un perfil multimòrbid d’alt risc corresponent al 15,8% dels participants. Aquest darrer grup concentra simultàniament diversos indicadors adversos. El doctor Arturo López ha detallat que «no es tracta només de persones amb obesitat o amb algun paràmetre alterat, sinó d’un perfil en què coincideixen diferents senyals de deteriorament metabòlic: obesitat, resistència a la insulina, més probabilitat de fetge gras metabòlic, alteracions aterogèniques i síndrome metabòlica. diabetis tipus 2 i altres complicacions associades”. Els resultats mostren també una associació entre un nivell educatiu més baix i una probabilitat més gran de pertànyer a perfils cardiometabòlics desfavorables. Entre els homes amb menys formació, el risc relatiu de pertànyer al perfil multimòrbid d’alt risc va ser 1,82 vegades superior al d’aquells amb estudis superiors, mentre que entre les dones va assolir les 2,47 vegades. L’estudi precisa, però, que els homes presenten en termes generals una càrrega absoluta de risc cardiometabòlic més gran, mentre que l’associació relativa entre un nivell educatiu més baix i el deteriorament metabòlic resulta més marcada en les dones. La investigació reforça, en paraules doctor Arturo López, «una idea cada vegada més present en salut pública: el risc cardiometabòlic no apareix de forma espontània a l’edat adulta, sinó que es construeix al llarg de la vida mitjançant la interacció entre biologia, hàbits i entorn social. L’educació, en aquest sentit, funciona com un marcador d’accés a recursos, alfabetització.» Els investigadors adverteixen que, com que es tracta d’un estudi transversal, no es pot afirmar que el nivell educatiu més baix causi directament el deteriorament cardiometabòlic. El que sí que mostra el treball és una associació sòlida entre menor formació i major probabilitat de pertànyer a perfils metabòlics adversos, especialment en dones. La conclusió principal és que la salut cardiometabòlica té una dimensió social. La prevenció no s’hauria de limitar a intervenir sobre l’individu un cop