L’artista Rebeca Morey porta el seu univers escultòric a la galeria XF Projectes de Xavier Fiol de Madrid
>>La jove creadora, graduada en Belles Arts i actualment alumna del Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània d’ADEMA, ha inaugurat una exposició on explora els límits del cos humà a través de la ceràmica i la transformació dels materials. Hi ha alguna cosa inquietant a les escultures de l’artista mallorquina Rebeca Morey. Les seves formes recorden fragments anatòmics, teixits orgànics o restes d’un cos la identitat del qual s’ha perdut. Semblen toves, vulnerables, fins i tot peribles. Tot i això, estan construïdes amb materials capaços de resistir el pas del temps. Aquesta contradicció entre allò que aparenten i allò que realment són constitueix una de les claus del treball d’aquesta jove artista mallorquina, que acaba d’inaugurar una exposició a XF Proyectos, l’espai que el galerista Xavier Fiol dirigeix al barri madrileny de Lavapiés. Nascuda a Palma el 2004, Morey forma part de la primera promoció de graduats en Belles Arts d’ADEMA i actualment continua la seva formació com a alumna del Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània de la mateixa institució. La seva presència a Madrid suposa un pas nou en una trajectòria emergent que ja inclou exposicions i participacions en trobades nacionals d’art contemporani. Morey pertenece a una nueva generación de artistas que utiliza la escultura para cuestionar nuestra relación con el cuerpo, sus límites y las convenciones que condicionan nuestra manera de percibirlo. Su obra se sitúa en un territorio ambiguo entre la figuración y la abstracción, entre aquello que reconocemos como humano y lo que parece pertenecer a un organismo desconocido. La ceràmica ocupa un lloc fonamental en el procés creatiu. A partir d’ella, l’artista construeix formes que evoquen plecs, vísceres i teixits, i que combina elements metàl·lics, filferros o corretges tensores. L’aparent fragilitat d’unes peces contrasta amb la rigidesa de les altres, mentre que les tensions entre materials generen composicions que semblen trobar-se en un equilibri provisional. Morey ha explicat que «la seva investigació parteix de la corporalitat i de la necessitat de qüestionar les normes socials que determinen com habitem el nostre propi cos. Per això, sotmet els materials a processos de tensió, deformació o perforació, buscant descobrir les seves possibilitats expressives i les seves resistències». El resultat són escultures que no pretenen reproduir fidelment l’anatomia humana sinó suggerir-la. La superfície, el color, les textures i les deformacions prenen un protagonisme que convida a l’espectador a preguntar-se què està observant realment. En algunes peces, la ceràmica esmaltada adquireix tonalitats i aparences que remeten directament a la carn, encara que la seva naturalesa sigui completament diferent. Per a Xavier Fiol, «des de la galeria sempre hem considerat fonamental apostar pel talent jove i oferir oportunitats a artistes que estan començant la seva trajectòria professional. Rebeca Morey té un llenguatge artístic propi, una gran capacitat d’experimentació i una manera molt personal de treballar amb els materials. La seva obra demostra que hi ha una nova generació de creadors amb molta aportació a l’art amb. Fiol subratlla també la importància de facilitar que els joves artistes puguin mostrar la seva feina fora del seu entorn més proper. «Per nosaltres és una satisfacció contribuir a fer que una artista mallorquina com Rebeca pugui presentar la seva obra a Madrid i entrar en contacte amb nous públics, col·leccionistes i professionals del sector. Apostar pel talent emergent també és apostar pel futur de l’art». Una mirada des del interior del cos El crític i comissari Omar-Pascual Castillo, responsable del text de sala sota el títol Des de dins: O de quan la carn es fa endurida, situa la investigació de Morey en una tradició escultòrica que ha trobat al cos, l’experimentació material i la inestabilitat de les formes un territori d’exploració artística. Per a Castell, “l’obra de Rebeca Morey estableix connexions amb creadores com Eva Hesse, Nuria Fuster i Marguerite Humeau, tres referències que, des de plantejaments diferents, han contribuït a ampliar les possibilitats de l’escultura contemporània més enllà dels materials i les formes tradicionals”. En el cas de Morey, destaca especialment la seva utilització de la ceràmica com a mitjà per convertir allò corporal en una mena de resta fossilitzada. El fang, inicialment humit i mal·leable, es transforma mitjançant la cocció en un objecte sòlid i durador. El que abans es podia deformar amb les mans acaba adquirint una rigidesa que contrasta amb la seva aparença orgànica. Aquesta transformació constitueix una de les paradoxes de la feina. Les seves peces semblen mostrar un cos en procés de mutació, sotmès a forces que l’alteren, el comprimeixen o el fragmenten. Però també poden interpretar-se com a vestigis de quelcom que va existir o com a formes de vida encara per descobrir. El crític també presta atenció a la relació entre les peces i l’espai expositiu. Les estructures metàl·liques, les corretges i els elements de subjecció intervenen en unes composicions on l’estabilitat mai no sembla completament assegurada. Aquesta sensació de tensió i vulnerabilitat introdueix una dimensió que va més enllà de l’aparença de les escultures i remet a la fragilitat pròpia de l’existència humana. Una trajectòria que comença a consolidar-se L’exposició madrilenya arriba en un moment especialment actiu per a Rebeca Morey. L’artista, integrant de la primera promoció de graduats en Belles Arts d’ADEMA i actualment estudiant del Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània, compagina la seva formació especialitzada amb el desenvolupament d’una trajectòria que comença a obrir-se camí al circuit artístic. El setembre passat va presentar Anatoformes al Casal Solleric de Palma, dins del programa Nous Talents, després de rebre el Premi Ajuntament de Palma al millor expedient acadèmic ia l’excel·lència en producció i investigació artística. La mostra, comissariada per Biel Amer, aprofundia precisament en la investigació sobre el cos i la matèria. Aquest mateix mes va participar a la fira d’art contemporani Estampa, a Madrid, juntament amb quatre artistes més vinculats al Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània d’ADEMA. La presència en aquests espais reflecteix el trànsit des de la formació universitària cap al
El doctor Pere Riutord pren possessió com a primer rector de la Universitat de Mallorca i situa la investigació i excel·lència acadèmica entre les seves prioritats
>> La presidenta del Govern, Marga Prohens, participa a la cerimònia d’investidura del rector i del seu equip rectoral, celebrada al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears >> El nou rector defensa una universitat compromesa amb la igualtat doportunitats, laccés a leducació superior i un sistema de beques al qual es destinarà més de 9 milions deuros Veure totes les imatges >> El president del Consell de Govern, Diego González: «Avui fem un pas decisiu en la construcció d´una universitat que neix per oferir noves oportunitats als nostres joves, impulsar la investigació i contribuir al progrés de la nostra societat». >> La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens: «L’educació superior és fonamental per al futur de les Illes Balears. Necessitem universitats capaces de respondre als reptes del nostre territori i formar professionals altament qualificats». El doctor Pere Riutord Sbert ha pres possessió aquest dimecres com a primer rector de la Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA) durant una cerimònia acadèmica celebrada a la seu del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, a Palma, amb la participació de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, i del president del Consell de Govern. La presa de possessió constitueix un nou pas en el desenvolupament institucional de la Universitat de Mallorca, promoguda per ADEMA i reconeguda mitjançant la Llei 2/2026, de 27 dabril, que estableix el marc jurídic per al seu desenvolupament acadèmic i institucional. En el discurs d’investidura, pronunciat davant d’autoritats acadèmiques i institucionals, representants de la societat civil, membres de la comunitat universitària i familiars, Riutord ha situat la formació universitària, la investigació científica, la innovació i la transferència de coneixement entre els eixos del projecte acadèmic, amb el propòsit de contribuir al desenvolupament científic, cultural, social i econòmic de les Illes Balears. «Assumeixo l’honor de convertir-me en el primer rector de la Universitat de Mallorca amb el compromís de contribuir a construir una universitat que perduri, que serveixi a la nostra societat i que estigui a l’alçada de les expectatives de les generacions futures», ha expressat. El rector ha destacat la vinculació de la institució amb la realitat insular, la voluntat d’ampliar les oportunitats de formació superior i la projecció europea i internacional. «La nostra universitat vol contribuir que cap jove vegi reduïdes les seves possibilitats de formació pel lloc on ha nascut o resideix», ha indicat. En aquesta línia, ha definit la vocació de la institució com a “local en el compromís, balear en la responsabilitat, mediterrània en la identitat, europea a l’horitzó i internacional en les relacions”. Per la seva banda, el president del Consell de Govern de la Universitat de Mallorca, Diego González, ha celebrat la presa de possessió de Pere Riutord com a primer rector de la institució i ha destacat que representa “un dia molt important per a la nostra universitat i per a tots els que, durant anys, hem treballat per fer realitat aquest projecte”. González ha traslladat la seva enhorabona al nou rector i al seu equip, a qui ha desitjat els èxits més grans en aquesta nova etapa. «Avui fem un pas decisiu en la construcció d´una universitat que neix amb la vocació d´oferir noves oportunitats als nostres joves, impulsar la recerca i contribuir al progrés de la nostra societat», ha assenyalat. D’altra banda, la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, s’ha sumat a les felicitacions al nou rector i al seu equip i ha destacat la importància de la col·laboració entre les institucions i la societat per enfortir el sistema universitari de les illes. «L’educació superior és fonamental per al futur de les Illes Balears. Necessitem universitats capaces de respondre als reptes del nostre territori, formar professionals altament qualificats i estrènyer els vincles entre el món acadèmic, el teixit empresarial i la societat. La Universitat de Mallorca té davant seu l’oportunitat de contribuir a aquests objectius des del rigor, la qualitat i el compromís amb la nostra comunitat», ha subratllat. Investigació, innovació i transferència de coneixement Així mateix, el doctor Riutord ha apostat per la col·laboració entre disciplines i àrees de coneixement, amb projectes que connectin les Ciències de la Salut, Art, Arquitectura, Enginyeria, la Tecnologia i les Ciències Socials. La investigació ha ocupat un lloc destacat a la seva intervenció. El rector ha incidit en la importància de combinar lactivitat docent amb la generació de coneixement i la seva transferència a la societat. «No volem limitar-nos a transmetre el coneixement del passat, aspirem a qüestionar-lo, ampliar-lo i contribuir a generar el coneixement del futur», ha manifestat. Així mateix, ha explicat que la universitat aspira a promoure investigacions els resultats de les quals arribin a hospitals, empreses i altres àmbits de la societat, i contribueixin a enfortir el teixit productiu, atreure talent i generar oportunitats professionals. També ha abordat el paper de la intel·ligència artificial, la robòtica, la simulació, la realitat virtual i augmentada, la tecnologia hàptica, la fabricació digital i l’anàlisi massiva de dades en la transformació de l’ensenyament, la investigació i l’exercici professional. En aquest àmbit, ha proposat reforçar encara més la integració de les noves tecnologies a les aules, laboratoris i projectes de recerca, juntament amb una formació que permeti comprendre els seus fonaments, possibilitats i límits, així com les seves implicacions ètiques i socials. El rector ha ressaltat igualment la importància de col·laborar amb el teixit productiu i diferents àrees dels sectors públic i privat per impulsar la formació pràctica dels estudiants, conforme als convenis i autoritzacions corresponents. Els estudiants, al centre del projecte universitari Riutord ha situat els estudiants al centre del projecte acadèmic de la Universitat de Mallorca i ha plantejat una formació orientada al desenvolupament de capacitats científiques, professionals i humanes. Pel que fa a l’accés als estudis universitaris, ha recordat que la Llei 2/2026 estableix l’obligació de destinar almenys el 5% dels ingressos totals anuals de la institució a beques i ajuts a l’estudi. En aquest sentit, ha afirmat que la partida pressupostària destinada a aquest efecte superarà els 9 milions d’euros. “La universitat ha
Del Renaixement a la pedra natural: L’investigador internacional Jonathan Foote comparteix els seus estudis al Campus d’ADEMA a Inca
>> L´arquitecte i professor de l´Escola d´Arquitectura d´Aarhus (Dinamarca) ha impartit dues conferències magistrals sobre història, pensament arquitectònic i cultura constructiva. >> Les investigacions connecten l’arquitectura del Renaixement amb l’ús contemporani dels materials naturals, una línia d’estudi d’especial interès per al patrimoni arquitectònic de Mallorca. L´arquitecte i investigador internacional Jonathan D. Foote, professor d´Història i Teoria de l´Escola d´Arquitectura d´Aarhus (Dinamarca), ha impartit avui dues conferències magistrals al Campus d´ADEMA a Inca. Hi ha abordat les relacions entre la història de l’arquitectura, els processos creatius i el coneixement dels materials constructius. La trobada acadèmica ha acostat als estudiants una perspectiva de recerca que connecta les tècniques arquitectòniques del Renaixement amb els reptes actuals de la sostenibilitat, l’aprofitament dels recursos naturals i la recuperació del coneixement artesanal. Doctor en Investigació en Disseny Arquitectònic per Virginia Tech (Estats Units), Foote ha desenvolupat una reconeguda trajectòria internacional centrada en l’estudi de la història arquitectònica i la relació amb els processos de construcció. Entre les seves investigacions, destaca l’anàlisi dels dibuixos i els traçats a escala real de Miquel Àngel a Sant Llorenç de Florència, que permet comprendre com els mestres renaixentistes relacionaven el disseny amb l’execució material de les seves obres. La pedra natural com a vincle entre arquitectura i territori Una de les línies de recerca principals de Jonathan D. Foote se centra actualment en l’estudi de la pedra natural. Com a responsable del grup Ecologies of Stone de l’Escola d’Arquitectura d’Aarhus, analitza les relacions entre l’origen geològic dels materials, els processos d’extracció, les tècniques artesanals i les possibilitats d’aplicació a l’arquitectura contemporània. El seu treball ofereix una perspectiva especialment interessant per a Mallorca, on el marès i la pedra calcària han tingut històricament un paper fonamental en la configuració del patrimoni arquitectònic, des dels grans edificis monumentals fins a les construccions tradicionals. L’estudi d’aquests materials, la conservació i la possible adaptació a les necessitats actuals planteja qüestions rellevants per a l’arquitectura contemporània, especialment en relació amb la sostenibilitat, la rehabilitació del patrimoni i la continuïtat dels coneixements constructius tradicionals. La metodologia de Foote rebutja la separació entre la teoria històrica i el taller físic. Per ell, “la investigació ha d’estar arrelada tant al pensament crític com a la manipulació de la matèria”. «Vull estar a la biblioteca, però també a la pràctica i als tallers. La història i la materialitat impulsen la meva feina», ha assenyalat l’investigador, que desenvolupa la seva activitat a partir del concepte thinking through making . El Pensar a través del fer integra la reflexió teòrica, la investigació històrica i l’experimentació directa amb els materials. Desde ADEMA, se destaca la importancia académica de incorporar a la formación superior las aportaciones de investigadores internacionales que trabajan en la intersección entre distintas disciplinas. «La presencia de Jonathan D. Foote en Inca permite acercar al alumnado metodologías de investigación desarrolladas en universidades europeas y fomentar una reflexión sobre la relación entre creación contemporánea, patrimonio cultural e identidad territorial», ha afirmado el director del Campus de ADEMA en Inca, Guillem Aloy. La trayectoria de Foote incluye estancias científicas en instituciones como la Bibliotheca Hertziana del Instituto Max Planck, la Academia Danesa en Roma y la Academia Americana en Roma. Entre sus publicaciones destacan Material Imagination: Reconnecting with the Matter of Architecture (2023) y Lewerentz Fragments (2021).