>> L’estudi ofereix una visió actualitzada de la situació actual de la salut bucodental dels escolars mallorquins i en reforça la importància de la prevenció.
>> Els signes associats al risc periodontal també augmenten durant l’adolescència: la presència de càlcul dental arriba al 52,8% entre els escolars de 15 anys.
>> La investigació, publicada a Journal of Clinical Medicine, aplica la metodologia Pathfinder de l’Organització Mundial de la Salut a una mostra de 718 alumnes de 5-6, 12 i 15 anys per avaluar la presència de càries, indicadors periodontals, variables antropomètriques i hàbits preventius entre la població escolar de Mallorca.
Palma, 10 dagost de 2026.- La salut bucodental dels escolars de Mallorca constitueix una de les línies de recerca de lObservatori de Salut Bucodental de la Universitat de Mallorca. En aquest marc, un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Mallorca amb 718 alumnes ha observat que el 45,49% dels adolescents de 15 anys presenta experiència de càries a la dentició permanent.
L’estudi, titulat “Prevalence of Oral Diseases and Influence of the Presence of Overweight/Obesity in Schoolchildren Population in Mallorca”, ha estat publicat a la revista científica Journal of Clinical Medicine. El treball suposa la primera actualització de la situació epidemiològica de la salut bucodental dels escolars de Mallorca des de lestudi realitzat el 2005, i ofereix una visió actual de levolució daquests indicadors a lilla.
Els seus autors són la doctora Irene Coll, la doctora Daniela Vallejos, el professor Raúl Cuesta, el doctor Jorge Domínguez, la doctora Pilar Tomás i la doctora Nora López-Safont, investigadors de la Universitat de Mallorca.
La investigació analitza la prevalença de malalties orals entre la població escolar de Mallorca i la possible relació amb el sobrepès i l’obesitat. Per això, els investigadors van estudiar tres grups d’edat considerats de referència als estudis epidemiològics de salut oral: nens de 5-6 anys, escolars de 12 anys i adolescents de 15 anys.
La mostra va estar formada per 255 alumnes de 5-6 anys, 230 escolars de 12 anys i 233 adolescents de 15 anys, procedents de centres educatius de Mallorca. La investigació es va desenvolupar d’acord amb els criteris internacionals de l’Organització Mundial de la Salut per a estudis de salut oral i va aplicar el mètode Pathfinder, metodologia epidemiològica que permet obtenir una visió representativa de la salut bucodental en grups clau de població.
A Mallorca, el treball es va centrar en escolars de 5-6, 12 i 15 anys, edats considerades de referència per avaluar levolució de la càries, els indicadors periodontals i la seva relació amb altres factors de salut.
Los resultados muestran un aumento de la experiencia de caries con la edad. En el grupo de 5-6 años, la caries en dentición temporal afectó al 40% de los niños examinados. En la dentición permanente, la prevalencia de caries fue del 7,84% en este mismo grupo. A los 12 años ascendió al 27,39 %, mientras que entre los adolescentes de 15 años alcanzó el 45,49 %.
Segons ha explicat la investigadora principal, la doctora Irene Coll, “aquesta dada és especialment rellevant perquè l’adolescència és una etapa en què es consoliden hàbits d’higiene, alimentació i autocura que poden tenir conseqüències durant tota la vida adulta.La càries no és només una lesió dental aïllada, com han descrit nombrosos estudis. Pot provocar dolor, condicionar l´alimentació, la qualitat de vida, l´assistència escolar, la
autoestima, a més de generar la necessitat de tractaments posteriors més complexos”.
A més de la càries, l’estudi va detectar una presència elevada de càlcul dental entre els adolescents. Als 15 anys es va observar en el 52,8% dels casos, davant del 30% registrat entre els escolars de 12 anys. Aquesta troballa apunta a un augment dels signes relacionats amb el risc periodontal a mesura que l’edat avança.
En aquest sentit, la doctora Irene Coll recorda que la malaltia periodontal, tot i que tradicionalment s’associa amb l’edat adulta, també es pot començar a manifestar en etapes primerenques. «La presència de càlcul dental no equival necessàriament a una malaltia periodontal avançada, però sí que constitueix un senyal d’acumulació de placa mineralitzada i posa de manifest la necessitat de reforçar la prevenció, l’educació en higiene oral i el seguiment professional», ha assenyalat.
Un dels aspectes més rellevants de la feina, segons ha explicat la investigadora, és que «no analitza la boca com un sistema aïllat, sinó dins el context general de la salut infantil. L’estudi es va plantejar explorar la
possible relació entre la patologia oral i l’excés de pes o l’obesitat, problemes que poden compartir factors de risc relacionats amb la nutrició, els hàbits de vida, el consum de sucres i la inflamació».
La càries és una malaltia multifactorial, relacionada amb la presència de biofilm i condicionada per la dieta. El seu desenvolupament depèn de factors biològics, conductuals, psicosocials i ambientals. El sobrepès i la
obesitat, per part seva, també estan vinculats amb els patrons alimentaris, l’activitat física, el metabolisme i la inflamació. Per això, els investigadors consideren rellevant estudiar totes dues dimensions de manera conjunta entre la població escolar.
El treball no va trobar una associació estadísticament significativa entre el sobrepès ol’obesitat i la patologia oral en termes generals. En concret, les anàlisis no van confirmar una relació directa amb la càries ni amb la malaltia periodontal.
Tot i això, en estudiar el nombre de dents sanes en funció del percentil de pes, els investigadors van observar un patró entre els escolars de 5-6 i 12 anys: els que se situaven en percentils de pes més baixos presentaven menys dents sanes que aquells amb percentils més elevats. Aquesta pauta no es va observar entre els adolescents de 15 anys.
Els autors recorden que les patologies orals poden tenir conseqüències tant a curt com a llarg termini. Durant la infància poden provocar dolor, infeccions, dificultats per menjar i problemes dautoestima. Amb el temps, una mala salut bucodental es pot traduir en una necessitat més gran de tractaments, pèrdua de peces dentals, malaltia periodontal i un deteriorament de la salut general.