El doctor Pere Riutord pren possessió com a primer rector de la Universitat de Mallorca i situa la investigació i excel·lència acadèmica entre les seves prioritats
>> La presidenta del Govern, Marga Prohens, participa a la cerimònia d’investidura del rector i del seu equip rectoral, celebrada al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears >> El nou rector defensa una universitat compromesa amb la igualtat doportunitats, laccés a leducació superior i un sistema de beques al qual es destinarà més de 9 milions deuros Veure totes les imatges >> El president del Consell de Govern, Diego González: «Avui fem un pas decisiu en la construcció d´una universitat que neix per oferir noves oportunitats als nostres joves, impulsar la investigació i contribuir al progrés de la nostra societat». >> La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens: «L’educació superior és fonamental per al futur de les Illes Balears. Necessitem universitats capaces de respondre als reptes del nostre territori i formar professionals altament qualificats». El doctor Pere Riutord Sbert ha pres possessió aquest dimecres com a primer rector de la Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA) durant una cerimònia acadèmica celebrada a la seu del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, a Palma, amb la participació de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, i del president del Consell de Govern. La presa de possessió constitueix un nou pas en el desenvolupament institucional de la Universitat de Mallorca, promoguda per ADEMA i reconeguda mitjançant la Llei 2/2026, de 27 dabril, que estableix el marc jurídic per al seu desenvolupament acadèmic i institucional. En el discurs d’investidura, pronunciat davant d’autoritats acadèmiques i institucionals, representants de la societat civil, membres de la comunitat universitària i familiars, Riutord ha situat la formació universitària, la investigació científica, la innovació i la transferència de coneixement entre els eixos del projecte acadèmic, amb el propòsit de contribuir al desenvolupament científic, cultural, social i econòmic de les Illes Balears. «Assumeixo l’honor de convertir-me en el primer rector de la Universitat de Mallorca amb el compromís de contribuir a construir una universitat que perduri, que serveixi a la nostra societat i que estigui a l’alçada de les expectatives de les generacions futures», ha expressat. El rector ha destacat la vinculació de la institució amb la realitat insular, la voluntat d’ampliar les oportunitats de formació superior i la projecció europea i internacional. «La nostra universitat vol contribuir que cap jove vegi reduïdes les seves possibilitats de formació pel lloc on ha nascut o resideix», ha indicat. En aquesta línia, ha definit la vocació de la institució com a “local en el compromís, balear en la responsabilitat, mediterrània en la identitat, europea a l’horitzó i internacional en les relacions”. Per la seva banda, el president del Consell de Govern de la Universitat de Mallorca, Diego González, ha celebrat la presa de possessió de Pere Riutord com a primer rector de la institució i ha destacat que representa “un dia molt important per a la nostra universitat i per a tots els que, durant anys, hem treballat per fer realitat aquest projecte”. González ha traslladat la seva enhorabona al nou rector i al seu equip, a qui ha desitjat els èxits més grans en aquesta nova etapa. «Avui fem un pas decisiu en la construcció d´una universitat que neix amb la vocació d´oferir noves oportunitats als nostres joves, impulsar la recerca i contribuir al progrés de la nostra societat», ha assenyalat. D’altra banda, la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, s’ha sumat a les felicitacions al nou rector i al seu equip i ha destacat la importància de la col·laboració entre les institucions i la societat per enfortir el sistema universitari de les illes. «L’educació superior és fonamental per al futur de les Illes Balears. Necessitem universitats capaces de respondre als reptes del nostre territori, formar professionals altament qualificats i estrènyer els vincles entre el món acadèmic, el teixit empresarial i la societat. La Universitat de Mallorca té davant seu l’oportunitat de contribuir a aquests objectius des del rigor, la qualitat i el compromís amb la nostra comunitat», ha subratllat. Investigació, innovació i transferència de coneixement Així mateix, el doctor Riutord ha apostat per la col·laboració entre disciplines i àrees de coneixement, amb projectes que connectin les Ciències de la Salut, Art, Arquitectura, Enginyeria, la Tecnologia i les Ciències Socials. La investigació ha ocupat un lloc destacat a la seva intervenció. El rector ha incidit en la importància de combinar lactivitat docent amb la generació de coneixement i la seva transferència a la societat. «No volem limitar-nos a transmetre el coneixement del passat, aspirem a qüestionar-lo, ampliar-lo i contribuir a generar el coneixement del futur», ha manifestat. Així mateix, ha explicat que la universitat aspira a promoure investigacions els resultats de les quals arribin a hospitals, empreses i altres àmbits de la societat, i contribueixin a enfortir el teixit productiu, atreure talent i generar oportunitats professionals. També ha abordat el paper de la intel·ligència artificial, la robòtica, la simulació, la realitat virtual i augmentada, la tecnologia hàptica, la fabricació digital i l’anàlisi massiva de dades en la transformació de l’ensenyament, la investigació i l’exercici professional. En aquest àmbit, ha proposat reforçar encara més la integració de les noves tecnologies a les aules, laboratoris i projectes de recerca, juntament amb una formació que permeti comprendre els seus fonaments, possibilitats i límits, així com les seves implicacions ètiques i socials. El rector ha ressaltat igualment la importància de col·laborar amb el teixit productiu i diferents àrees dels sectors públic i privat per impulsar la formació pràctica dels estudiants, conforme als convenis i autoritzacions corresponents. Els estudiants, al centre del projecte universitari Riutord ha situat els estudiants al centre del projecte acadèmic de la Universitat de Mallorca i ha plantejat una formació orientada al desenvolupament de capacitats científiques, professionals i humanes. Pel que fa a l’accés als estudis universitaris, ha recordat que la Llei 2/2026 estableix l’obligació de destinar almenys el 5% dels ingressos totals anuals de la institució a beques i ajuts a l’estudi. En aquest sentit, ha afirmat que la partida pressupostària destinada a aquest efecte superarà els 9 milions d’euros. “La universitat ha
Del Renaixement a la pedra natural: L’investigador internacional Jonathan Foote comparteix els seus estudis al Campus d’ADEMA a Inca
>> L´arquitecte i professor de l´Escola d´Arquitectura d´Aarhus (Dinamarca) ha impartit dues conferències magistrals sobre història, pensament arquitectònic i cultura constructiva. >> Les investigacions connecten l’arquitectura del Renaixement amb l’ús contemporani dels materials naturals, una línia d’estudi d’especial interès per al patrimoni arquitectònic de Mallorca. L´arquitecte i investigador internacional Jonathan D. Foote, professor d´Història i Teoria de l´Escola d´Arquitectura d´Aarhus (Dinamarca), ha impartit avui dues conferències magistrals al Campus d´ADEMA a Inca. Hi ha abordat les relacions entre la història de l’arquitectura, els processos creatius i el coneixement dels materials constructius. La trobada acadèmica ha acostat als estudiants una perspectiva de recerca que connecta les tècniques arquitectòniques del Renaixement amb els reptes actuals de la sostenibilitat, l’aprofitament dels recursos naturals i la recuperació del coneixement artesanal. Doctor en Investigació en Disseny Arquitectònic per Virginia Tech (Estats Units), Foote ha desenvolupat una reconeguda trajectòria internacional centrada en l’estudi de la història arquitectònica i la relació amb els processos de construcció. Entre les seves investigacions, destaca l’anàlisi dels dibuixos i els traçats a escala real de Miquel Àngel a Sant Llorenç de Florència, que permet comprendre com els mestres renaixentistes relacionaven el disseny amb l’execució material de les seves obres. La pedra natural com a vincle entre arquitectura i territori Una de les línies de recerca principals de Jonathan D. Foote se centra actualment en l’estudi de la pedra natural. Com a responsable del grup Ecologies of Stone de l’Escola d’Arquitectura d’Aarhus, analitza les relacions entre l’origen geològic dels materials, els processos d’extracció, les tècniques artesanals i les possibilitats d’aplicació a l’arquitectura contemporània. El seu treball ofereix una perspectiva especialment interessant per a Mallorca, on el marès i la pedra calcària han tingut històricament un paper fonamental en la configuració del patrimoni arquitectònic, des dels grans edificis monumentals fins a les construccions tradicionals. L’estudi d’aquests materials, la conservació i la possible adaptació a les necessitats actuals planteja qüestions rellevants per a l’arquitectura contemporània, especialment en relació amb la sostenibilitat, la rehabilitació del patrimoni i la continuïtat dels coneixements constructius tradicionals. La metodologia de Foote rebutja la separació entre la teoria històrica i el taller físic. Per ell, “la investigació ha d’estar arrelada tant al pensament crític com a la manipulació de la matèria”. «Vull estar a la biblioteca, però també a la pràctica i als tallers. La història i la materialitat impulsen la meva feina», ha assenyalat l’investigador, que desenvolupa la seva activitat a partir del concepte thinking through making . El Pensar a través del fer integra la reflexió teòrica, la investigació històrica i l’experimentació directa amb els materials. Desde ADEMA, se destaca la importancia académica de incorporar a la formación superior las aportaciones de investigadores internacionales que trabajan en la intersección entre distintas disciplinas. «La presencia de Jonathan D. Foote en Inca permite acercar al alumnado metodologías de investigación desarrolladas en universidades europeas y fomentar una reflexión sobre la relación entre creación contemporánea, patrimonio cultural e identidad territorial», ha afirmado el director del Campus de ADEMA en Inca, Guillem Aloy. La trayectoria de Foote incluye estancias científicas en instituciones como la Bibliotheca Hertziana del Instituto Max Planck, la Academia Danesa en Roma y la Academia Americana en Roma. Entre sus publicaciones destacan Material Imagination: Reconnecting with the Matter of Architecture (2023) y Lewerentz Fragments (2021).
La rebel·lió de les joguines: l’univers transgressor de Santos Iñurrieta pren el Campus ADEMA a Inca
> L’exposició forma part del Festival Internacional de Còmic de Mallorca CòmicNostrum 2026 i es podrà visitar fins al 18 de desembre a ADEMA Campus Inca. > La mostra “Kajika’s” reuneix una col·lecció de criatures híbrides creades a partir de joguines i objectes recuperats de mercats ambulants. Palma, 16 d’ octubre de 2026 ADEMA Campus Inca ha inaugurat aquesta tarda l’exposició Kajika’s, una mostra inèdita dedicada a una de les facetes més sorprenents i personals de l’artista Santos Iñurrieta (Vitòria, 1950 – Mallorca, 2023), figura fonamental de l’escena artística i cultural del País Basc i estretament vinculat a Mallorca, on va viure i Mallorca. L’exposició, que forma part del Festival Internacional de Còmic de Mallorca CòmicNostrum 2026, que se celebra del 14 al 18 d’octubre a Inca i Palma., aplega una singular col·lecció de petites escultures i assemblatges tridimensionals elaborats a partir de ninots i objectes trobats a mercats ambulants. A través d’aquestes peces, Iñurrieta va construir un univers de criatures híbrides, grotesques i tendres que combinen l’humor negre, la irreverència i una mirada crítica sobre les contradiccions de la societat contemporània. De la joguina innocent a la crítica del món adult Les “Kajika’s” van néixer a la intimitat del taller de l’artista, on Iñurrieta trobava en la manipulació i transformació de joguines una forma d’experimentació, diversió i també de teràpia personal. Ninots desmuntats, cossos fragmentats i elements aparentment inconnexos adquirien noves identitats en mans del creador. El resultat és una galeria d’éssers absurds, deformats i desobedients que abandonen la seva innocència original per convertir-se en personatges inquietants, capaços de provocar simultàniament un somriure i una reflexió. Aquestes petites escultures traslladen a les tres dimensions l’univers plàstic de Santos Iñurrieta, caracteritzat per la llibertat creativa, el caràcter transgressor i una ironia que travessa bona part de la seva producció artística. L’artista, col·leccionista i lector apassionat de còmics des de la joventut, va mantenir una estreta relació amb el llenguatge de la historieta i la il·lustració alternativa. Les seves pintures van incorporar sovint personatges i referències procedents d’aquest imaginari. També va col·laborar ocasionalment amb la revista satírica basca TMEO i, el 2022, va publicar un llibre de vinyetes amb l’editorial mallorquina Autsaider Còmics. La seva participació a CòmicNostrum permet descobrir aquest vessant de la seva trajectòria i apropar al públic una obra on conflueixen pintura, escultura, humor gràfic i experimentació artística. Un homenatge a la llibertat creativa de Santos Iñurrieta Durant la inauguració, Joana Nicolau, parella de l’artista, ha destacat el caràcter profundament personal d’aquestes creacions i la seva capacitat per reflectir la manera particular en què l’artista observava el món. «Les ‘Kajika’s’ mostren una faceta molt especial de Santos. Eren una manera de divertir-se, d’experimentar i d’expressar, amb humor i ironia, tot allò que li provocava la realitat. Poder compartir ara aquestes peces amb el públic és també una manera de mantenir viva la seva mirada i la seva extraordinària llibertat creativa», ha assenyalat Joana Nicola. Per part seva, el president d’ADEMA, Diego González, ha subratllat la importància d’apropar a l’alumnat ia la societat el llegat d’artistes que han desenvolupat llenguatges propis i han defensat l’experimentació com a part essencial del procés creatiu. «Acollir una exposició de Santos Iñurrieta és una oportunitat per reivindicar el valor de la llibertat artística, el pensament crític i la capacitat de transformar objectes quotidians en noves formes d’expressió. La seva obra ens recorda que la creativitat també neix de qüestionar allò establert i de mirar la realitat des de perspectives diferents», ha assenyalat. González ha destacat, a més, la voluntat d’ADEMA de consolidar el campus d’Inca com un espai obert a la creació contemporània, a l’intercanvi cultural ia la trobada entre artistes, professionals i estudiants. ADEMA, espai de trobada entre art, disseny i còmic La inauguració de “Kajika’s” s’emmarca en la participació d’ADEMA Campus Inca a CòmicNostrum 2026, que aquest any torna a comptar amb el centre universitari com una de les seus. La programació ha inclòs durant el matí unes Jornades Professionals adreçades especialment a l’alumnat de Disseny i Belles Arts, amb la participació de Tomeu Morey, Puny, Marika Vila, Héloïse Guerrier, Emili Bernárdez, Florentino Flórez i Feliu Renom, que han compartit els seus coneixements i experiències al voltant de la il·lustració. Amb aquesta iniciativa, ADEMA reforça el compromís amb la difusió de la cultura contemporània i la connexió entre formació universitària, creació artística i professionals del sector. L’exposició “Kajika’s” romandrà oberta al públic fins el proper 18 de desembre a ADEMA Campus Inca, situat al carrer del Tren, 72. Podrà visitar-se de dilluns a divendres, de 8.00 a 16.00 hores.