Del Renaixement a la pedra natural: L’investigador internacional Jonathan Foote comparteix els seus estudis al Campus d’ADEMA a Inca
>> L´arquitecte i professor de l´Escola d´Arquitectura d´Aarhus (Dinamarca) ha impartit dues conferències magistrals sobre història, pensament arquitectònic i cultura constructiva. >> Les investigacions connecten l’arquitectura del Renaixement amb l’ús contemporani dels materials naturals, una línia d’estudi d’especial interès per al patrimoni arquitectònic de Mallorca. L´arquitecte i investigador internacional Jonathan D. Foote, professor d´Història i Teoria de l´Escola d´Arquitectura d´Aarhus (Dinamarca), ha impartit avui dues conferències magistrals al Campus d´ADEMA a Inca. Hi ha abordat les relacions entre la història de l’arquitectura, els processos creatius i el coneixement dels materials constructius. La trobada acadèmica ha acostat als estudiants una perspectiva de recerca que connecta les tècniques arquitectòniques del Renaixement amb els reptes actuals de la sostenibilitat, l’aprofitament dels recursos naturals i la recuperació del coneixement artesanal. Doctor en Investigació en Disseny Arquitectònic per Virginia Tech (Estats Units), Foote ha desenvolupat una reconeguda trajectòria internacional centrada en l’estudi de la història arquitectònica i la relació amb els processos de construcció. Entre les seves investigacions, destaca l’anàlisi dels dibuixos i els traçats a escala real de Miquel Àngel a Sant Llorenç de Florència, que permet comprendre com els mestres renaixentistes relacionaven el disseny amb l’execució material de les seves obres. La pedra natural com a vincle entre arquitectura i territori Una de les línies de recerca principals de Jonathan D. Foote se centra actualment en l’estudi de la pedra natural. Com a responsable del grup Ecologies of Stone de l’Escola d’Arquitectura d’Aarhus, analitza les relacions entre l’origen geològic dels materials, els processos d’extracció, les tècniques artesanals i les possibilitats d’aplicació a l’arquitectura contemporània. El seu treball ofereix una perspectiva especialment interessant per a Mallorca, on el marès i la pedra calcària han tingut històricament un paper fonamental en la configuració del patrimoni arquitectònic, des dels grans edificis monumentals fins a les construccions tradicionals. L’estudi d’aquests materials, la conservació i la possible adaptació a les necessitats actuals planteja qüestions rellevants per a l’arquitectura contemporània, especialment en relació amb la sostenibilitat, la rehabilitació del patrimoni i la continuïtat dels coneixements constructius tradicionals. La metodologia de Foote rebutja la separació entre la teoria històrica i el taller físic. Per ell, “la investigació ha d’estar arrelada tant al pensament crític com a la manipulació de la matèria”. «Vull estar a la biblioteca, però també a la pràctica i als tallers. La història i la materialitat impulsen la meva feina», ha assenyalat l’investigador, que desenvolupa la seva activitat a partir del concepte thinking through making . El Pensar a través del fer integra la reflexió teòrica, la investigació històrica i l’experimentació directa amb els materials. Desde ADEMA, se destaca la importancia académica de incorporar a la formación superior las aportaciones de investigadores internacionales que trabajan en la intersección entre distintas disciplinas. «La presencia de Jonathan D. Foote en Inca permite acercar al alumnado metodologías de investigación desarrolladas en universidades europeas y fomentar una reflexión sobre la relación entre creación contemporánea, patrimonio cultural e identidad territorial», ha afirmado el director del Campus de ADEMA en Inca, Guillem Aloy. La trayectoria de Foote incluye estancias científicas en instituciones como la Bibliotheca Hertziana del Instituto Max Planck, la Academia Danesa en Roma y la Academia Americana en Roma. Entre sus publicaciones destacan Material Imagination: Reconnecting with the Matter of Architecture (2023) y Lewerentz Fragments (2021).
La rebel·lió de les joguines: l’univers transgressor de Santos Iñurrieta pren el Campus ADEMA a Inca
> L’exposició forma part del Festival Internacional de Còmic de Mallorca CòmicNostrum 2026 i es podrà visitar fins al 18 de desembre a ADEMA Campus Inca. > La mostra “Kajika’s” reuneix una col·lecció de criatures híbrides creades a partir de joguines i objectes recuperats de mercats ambulants. Palma, 16 d’ octubre de 2026 ADEMA Campus Inca ha inaugurat aquesta tarda l’exposició Kajika’s, una mostra inèdita dedicada a una de les facetes més sorprenents i personals de l’artista Santos Iñurrieta (Vitòria, 1950 – Mallorca, 2023), figura fonamental de l’escena artística i cultural del País Basc i estretament vinculat a Mallorca, on va viure i Mallorca. L’exposició, que forma part del Festival Internacional de Còmic de Mallorca CòmicNostrum 2026, que se celebra del 14 al 18 d’octubre a Inca i Palma., aplega una singular col·lecció de petites escultures i assemblatges tridimensionals elaborats a partir de ninots i objectes trobats a mercats ambulants. A través d’aquestes peces, Iñurrieta va construir un univers de criatures híbrides, grotesques i tendres que combinen l’humor negre, la irreverència i una mirada crítica sobre les contradiccions de la societat contemporània. De la joguina innocent a la crítica del món adult Les “Kajika’s” van néixer a la intimitat del taller de l’artista, on Iñurrieta trobava en la manipulació i transformació de joguines una forma d’experimentació, diversió i també de teràpia personal. Ninots desmuntats, cossos fragmentats i elements aparentment inconnexos adquirien noves identitats en mans del creador. El resultat és una galeria d’éssers absurds, deformats i desobedients que abandonen la seva innocència original per convertir-se en personatges inquietants, capaços de provocar simultàniament un somriure i una reflexió. Aquestes petites escultures traslladen a les tres dimensions l’univers plàstic de Santos Iñurrieta, caracteritzat per la llibertat creativa, el caràcter transgressor i una ironia que travessa bona part de la seva producció artística. L’artista, col·leccionista i lector apassionat de còmics des de la joventut, va mantenir una estreta relació amb el llenguatge de la historieta i la il·lustració alternativa. Les seves pintures van incorporar sovint personatges i referències procedents d’aquest imaginari. També va col·laborar ocasionalment amb la revista satírica basca TMEO i, el 2022, va publicar un llibre de vinyetes amb l’editorial mallorquina Autsaider Còmics. La seva participació a CòmicNostrum permet descobrir aquest vessant de la seva trajectòria i apropar al públic una obra on conflueixen pintura, escultura, humor gràfic i experimentació artística. Un homenatge a la llibertat creativa de Santos Iñurrieta Durant la inauguració, Joana Nicolau, parella de l’artista, ha destacat el caràcter profundament personal d’aquestes creacions i la seva capacitat per reflectir la manera particular en què l’artista observava el món. «Les ‘Kajika’s’ mostren una faceta molt especial de Santos. Eren una manera de divertir-se, d’experimentar i d’expressar, amb humor i ironia, tot allò que li provocava la realitat. Poder compartir ara aquestes peces amb el públic és també una manera de mantenir viva la seva mirada i la seva extraordinària llibertat creativa», ha assenyalat Joana Nicola. Per part seva, el president d’ADEMA, Diego González, ha subratllat la importància d’apropar a l’alumnat ia la societat el llegat d’artistes que han desenvolupat llenguatges propis i han defensat l’experimentació com a part essencial del procés creatiu. «Acollir una exposició de Santos Iñurrieta és una oportunitat per reivindicar el valor de la llibertat artística, el pensament crític i la capacitat de transformar objectes quotidians en noves formes d’expressió. La seva obra ens recorda que la creativitat també neix de qüestionar allò establert i de mirar la realitat des de perspectives diferents», ha assenyalat. González ha destacat, a més, la voluntat d’ADEMA de consolidar el campus d’Inca com un espai obert a la creació contemporània, a l’intercanvi cultural ia la trobada entre artistes, professionals i estudiants. ADEMA, espai de trobada entre art, disseny i còmic La inauguració de “Kajika’s” s’emmarca en la participació d’ADEMA Campus Inca a CòmicNostrum 2026, que aquest any torna a comptar amb el centre universitari com una de les seus. La programació ha inclòs durant el matí unes Jornades Professionals adreçades especialment a l’alumnat de Disseny i Belles Arts, amb la participació de Tomeu Morey, Puny, Marika Vila, Héloïse Guerrier, Emili Bernárdez, Florentino Flórez i Feliu Renom, que han compartit els seus coneixements i experiències al voltant de la il·lustració. Amb aquesta iniciativa, ADEMA reforça el compromís amb la difusió de la cultura contemporània i la connexió entre formació universitària, creació artística i professionals del sector. L’exposició “Kajika’s” romandrà oberta al públic fins el proper 18 de desembre a ADEMA Campus Inca, situat al carrer del Tren, 72. Podrà visitar-se de dilluns a divendres, de 8.00 a 16.00 hores.
La Universitat de Mallorca i la Universitat de Heidelberg estrenyen la seva col·laboració científica a Medicina, Biomedicina i Enginyeria de la Salut
>>L’acord permetrà aprofitar l’experiència de la universitat alemanya en intel·ligència artificial aplicada a la medicina per millorar el diagnòstic precoç, el seguiment i l’evolució del càncer oral i altres tipus de tumors. >> El professor Stefan Schönberg visita la Facultat de Ciències Mèdiques al Campus ADEMA Coll d’en Rabassa per conèixer la nova institució universitària i explorar noves vies de cooperació en recerca, mobilitat, innovació i tecnologies aplicades a la salut La Universitat de Mallorca (UMAC-ADEMA) i la Universitat de Heidelberg, a través de l’acord assolit amb el Mannheim Institute for Intelligent Systems in Medicine de l’Hospital Universitari del Mannheim, avancen en el desenvolupament de noves vies de col·laboració acadèmica i científica en Medicina, Enginyeria de la Salut i Biomedicina, amb l’objectiu d’impulsar la formació, la investigació, la recerca. L’avenç d’aquesta cooperació s’ha posat de manifest amb la visita a Palma del director de la Clínica de Radiologia i Medicina Nuclear de la Universitat Medizin Mannheim i professor de la Facultat de Medicina a Mannheim de la Universitat de Heidelberg, el doctor Stefan Schönberg, qui ha conegut de primera mà el projecte acadèmic de la Universitat de Mallorca i les instal·lacions de la Universitat de Mallorca ADEMA al Coll d’en Rabassa. Durant la trobada, Schönberg ha estat acompanyat pel president del Consell de Govern de la Universitat de Mallorca, Diego González, i el rector, doctor Pere Riutord, i diferents membres de l’equip acadèmic i institucional. La visita ha inclòs un recorregut per aules, laboratoris, espais de simulació i infraestructures destinades a la formació clínica i la investigació, així com una reunió de treball on s’han analitzat possibles línies de cooperació en enginyeria biomèdica, tecnologia mèdica, diagnòstic per imatge, intel·ligència artificial aplicada a la salut, digitalització de processos clínics i transferència de la clínica. El president del Consell de Govern i el rector han agraït al professor Schönberg el seu interès per conèixer personalment el projecte universitari i han assenyalat que la relació amb Mannheim i Heidelberg suposa “una oportunitat per continuar construint una universitat oberta, internacional i connectada amb institucions europees de referència”. Per part seva, el rector de la Universitat de Mallorca, el doctor Pere Riutord, ha destacat les possibilitats que obre aquesta col·laboració en l’àmbit de la investigació mèdica i l’aplicació de noves tecnologies a la salut. «Aquest acord ens permetrà aprofitar l´experiència i els avenços de la Universitat de Heidelberg en intel·ligència artificial aplicada a la medicina per impulsar noves línies de recerca orientades a millorar el diagnòstic precoç, el seguiment i l´avaluació de l´evolució del càncer oral i d´altres tipus de tumors», ha assenyalat. >> La cooperació busca impulsar la investigació, atreure talent i reforçar la innovació i la transferència de coneixement entre Mallorca i un dels principals pols acadèmics i mèdics d’Alemanya. «Volem també que aquesta col·laboració es tradueixi en oportunitats per als nostres estudiants, professors i investigadors, però també en la capacitat de generar coneixement, desenvolupar projectes científics compartits i traslladar els resultats de la investigació a la pràctica clínica ia l’entorn sanitari», ha afegit Riutord. Per part seva, el president del Consell de Govern, Diego González, ha destacat la dimensió estratègica que la internacionalització té per a la nova universitat. «Un dels nostres objectius és convertir la internacionalització en una eina per atraure i desenvolupar talent, transferir coneixement al teixit productiu i contribuir a diversificar lʻeconomia de les Illes Balears», ha argumentat durant la trobada. «La universitat ha de ser capaç de connectar la investigació amb les necessitats de la societat i generar noves oportunitats en àmbits dʻalt valor afegit com la salut, la tecnologia, la biomedicina o la innovació», ha asseverat González. Mobilitat, investigació i projectes internacionals El futur marc de cooperació planteja una relació acadèmica de gran abast que inclou la mobilitat d’estudiants, professors, investigadors i personal tècnic i d’administració mitjançant activitats docents, pràctiques, estades científiques, treballs acadèmics, jobs hadowing i altres fórmules d’intercanvi. També contempla el desenvolupament conjunt de projectes de recerca, innovació i desenvolupament, participació en convocatòries nacionals i internacionals, publicacions científiques compartides i l’organització de seminaris, jornades i activitats acadèmiques. Les diferents iniciatives podran concretar-se posteriorment mitjançant convenis específics i annexos tècnics, permetent desenvolupar progressivament projectes acadèmics, científics i de mobilitat adaptats a les àrees dinterès dambdues institucions. Medicina, enginyeria i tecnologia Un dels principals punts de trobada identificats durant la visita és la convergència creixent entre medicina, enginyeria i tecnologia, especialment en el desenvolupament de noves eines per al diagnòstic, el tractament, la recerca biomèdica i l’assistència clínica. El professor Stefan Schönberg ha destacat que «àmbits com l´enginyeria biomèdica, la imatge mèdica o l´aplicació de noves tecnologies als processos clínics ofereixen nombroses possibilitats per a l´intercanvi acadèmic i per desenvolupar projectes científics conjunts». Aquesta cooperació connecta directament amb el desenvolupament acadèmic de la Universitat de Mallorca i amb les seves futures titulacions a l’àmbit de les Ciències Mèdiques, entre elles els graus en Medicina, Enginyeria de la Salut i Biomedicina. El Grau en Enginyeria de la Salut planteja una formació interdisciplinària entre enginyeria, medicina i biologia, incorporant àmbits com ara instrumentació mèdica, bioinformàtica, biomaterials, realitat virtual, impressió 3D, nanotecnologia i robòtica aplicada a la medicina. El Grau en Biomedicina, per la seva banda, estarà orientat al coneixement dels mecanismes biològics de la malaltia i àrees com la investigació experimental, el diagnòstic molecular, les tecnologies digitals, la teràpia gènica i cel·lular i la innovació clínica. Cooperació amb el Mannheim Institute for Intelligent Systems in Medicine El marc de cooperació formal s’estableix amb el prestigiós Mannheim Institute of Intelligent Systems in Medicine (MIISM) de la Universitat de Heidelberg i el seu “Master’s Program in Biomedical Engineering”. Dirigit pel professor, el doctor Frank A. Giordano, reconegut catedràtic d’Oncologia Radioteràpica, el MIISM és una institució acadèmica de recerca que pertany a la Facultat de Medicina de Mannheim de la Universitat de Heidelberg. L’institut, que va ser inaugurat el 2022 per agrupar les capacitats de la facultat en tecnologia i física mèdica, centra la seva activitat en la transformació digital dels processos de diagnòstic i tractament clínic mitjançant l’automatització de fluxos