>>La jove creadora, graduada en Belles Arts i actualment alumna del Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània d’ADEMA, ha inaugurat una exposició on explora els límits del cos humà a través de la ceràmica i la transformació dels materials.
Hi ha alguna cosa inquietant a les escultures de l’artista mallorquina Rebeca Morey. Les seves formes recorden fragments anatòmics, teixits orgànics o restes d’un cos la identitat del qual s’ha perdut. Semblen toves, vulnerables, fins i tot peribles. Tot i això, estan construïdes amb materials capaços de resistir el pas del temps. Aquesta contradicció entre allò que aparenten i allò que realment són constitueix una de les claus del treball d’aquesta jove artista mallorquina, que acaba d’inaugurar una exposició a XF Proyectos, l’espai que el galerista Xavier Fiol dirigeix al barri madrileny de Lavapiés.
Nascuda a Palma el 2004, Morey forma part de la primera promoció de graduats en Belles Arts d’ADEMA i actualment continua la seva formació com a alumna del Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània de la mateixa institució. La seva presència a Madrid suposa un pas nou en una trajectòria emergent que ja inclou exposicions i participacions en trobades nacionals d’art contemporani.
Morey pertenece a una nueva generación de artistas que utiliza la escultura para cuestionar nuestra relación con el cuerpo, sus límites y las convenciones que condicionan nuestra manera de percibirlo. Su obra se sitúa en un territorio ambiguo entre la figuración y la abstracción, entre aquello que reconocemos como humano y lo que parece pertenecer a un organismo desconocido.
La ceràmica ocupa un lloc fonamental en el procés creatiu. A partir d’ella, l’artista construeix formes que evoquen plecs, vísceres i teixits, i que combina elements metàl·lics, filferros o corretges tensores. L’aparent fragilitat d’unes peces contrasta amb la rigidesa de les altres, mentre que les tensions entre materials generen composicions que semblen trobar-se en un equilibri provisional.
Morey ha explicat que «la seva investigació parteix de la corporalitat i de la necessitat de qüestionar les normes socials que determinen com habitem el nostre propi cos. Per això, sotmet els materials a processos de tensió, deformació o perforació, buscant descobrir les seves possibilitats expressives i les seves resistències».
El resultat són escultures que no pretenen reproduir fidelment l’anatomia humana sinó suggerir-la. La superfície, el color, les textures i les deformacions prenen un protagonisme que convida a l’espectador a preguntar-se què està observant realment. En algunes peces, la ceràmica esmaltada adquireix tonalitats i aparences que remeten directament a la carn, encara que la seva naturalesa sigui completament diferent.
Per a Xavier Fiol, «des de la galeria sempre hem considerat fonamental apostar pel talent jove i oferir oportunitats a artistes que estan començant la seva trajectòria professional. Rebeca Morey té un llenguatge artístic propi, una gran capacitat d’experimentació i una manera molt personal de treballar amb els materials. La seva obra demostra que hi ha una nova generació de creadors amb molta aportació a l’art amb. Fiol subratlla també la importància de facilitar que els joves artistes puguin mostrar la seva feina fora del seu entorn més proper. «Per nosaltres és una satisfacció contribuir a fer que una artista mallorquina com Rebeca pugui presentar la seva obra a Madrid i entrar en contacte amb nous públics, col·leccionistes i professionals del sector. Apostar pel talent emergent també és apostar pel futur de l’art».
Una mirada des del interior del cos
El crític i comissari Omar-Pascual Castillo, responsable del text de sala sota el títol Des de dins: O de quan la carn es fa endurida, situa la investigació de Morey en una tradició escultòrica que ha trobat al cos, l’experimentació material i la inestabilitat de les formes un territori d’exploració artística.
Per a Castell, “l’obra de Rebeca Morey estableix connexions amb creadores com Eva Hesse, Nuria Fuster i Marguerite Humeau, tres referències que, des de plantejaments diferents, han contribuït a ampliar les possibilitats de l’escultura contemporània més enllà dels materials i les formes tradicionals”. En el cas de Morey, destaca especialment la seva utilització de la ceràmica com a mitjà per convertir allò corporal en una mena de resta fossilitzada. El fang, inicialment humit i mal·leable, es transforma mitjançant la cocció en un objecte sòlid i durador. El que abans es podia deformar amb les mans acaba adquirint una rigidesa que contrasta amb la seva aparença orgànica.
Aquesta transformació constitueix una de les paradoxes de la feina. Les seves peces semblen mostrar un cos en procés de mutació, sotmès a forces que l’alteren, el comprimeixen o el fragmenten. Però també poden interpretar-se com a vestigis de quelcom que va existir o com a formes de vida encara per descobrir.
El crític també presta atenció a la relació entre les peces i l’espai expositiu. Les estructures metàl·liques, les corretges i els elements de subjecció intervenen en unes composicions on l’estabilitat mai no sembla completament assegurada. Aquesta sensació de tensió i vulnerabilitat introdueix una dimensió que va més enllà de l’aparença de les escultures i remet a la fragilitat pròpia de l’existència humana.
Una trajectòria que comença a consolidar-se
L’exposició madrilenya arriba en un moment especialment actiu per a Rebeca Morey. L’artista, integrant de la primera promoció de graduats en Belles Arts d’ADEMA i actualment estudiant del Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània, compagina la seva formació especialitzada amb el desenvolupament d’una trajectòria que comença a obrir-se camí al circuit artístic.
El setembre passat va presentar Anatoformes al Casal Solleric de Palma, dins del programa Nous Talents, després de rebre el Premi Ajuntament de Palma al millor expedient acadèmic ia l’excel·lència en producció i investigació artística. La mostra, comissariada per Biel Amer, aprofundia precisament en la investigació sobre el cos i la matèria. Aquest mateix mes va participar a la fira d’art contemporani Estampa, a Madrid, juntament amb quatre artistes més vinculats al Màster en Desenvolupament Professional per a la Pràctica Artística Contemporània d’ADEMA. La presència en aquests espais reflecteix el trànsit des de la formació universitària cap al circuit professional de l’art.
La seva relació amb el galerista Xavier Fiol compta, a més, amb un antecedent recent. El 2025 va participar a l’exposició col·lectiva Live Work Create, organitzada a Palma, que va reunir diversos joves creadors vinculats a la University Art Biennial – Art Week ADEMA.
Ara, la seva presentació a XF Proyectos, a Madrid, suposa un nou capítol en aquest recorregut i una oportunitat per mostrar el seu llenguatge escultòric davant d’altres públics.