>> L’exposició s’inaugurarà el proper 31 de març a la Galeria A+, en col·laboració amb l’Academy of Fine Arts in Gdansk.
>> Les peces són una combinació de monotips a l’obra gràfica i l’ablació làser sobre peces ceràmiques esmaltades, redefinint el concepte d’empremta contemporània.
Alumnes del Grau de Belles Arts d’ADEMA inauguraran a Gdansk, Polònia, l’exposició col·lectiva “El Bit i l’Àtom: Traduccions entre la llum i la matèria”, un projecte de recerca que explora la relació entre tecnologia, imatge i matèria. La mostra s’obrirà al públic el proper 31 de març a la Galeria A+, en col·laboració amb l’Academy of Fine Arts in Gdansk.
L´investigador en tecnologies aplicades a la ceràmica i al gravat de l´equip docent d´ADEMA, Xisco Duarte, ha explicat que l´exposició «no es limita a mostrar obres, sinó que funciona com un laboratori on el llenguatge digital i la materialitat es posen en tensió». En aquest sentit, ha argumentat que «el bit i l’àtom no són només conceptes, sinó dues maneres d’entendre la realitat contemporània que aquí es creuen, es tradueixen i, de vegades, entren en conflicte».
El projecte parteix d‟aquests dos elements fonamentals, el bit com a unitat mínima d‟informació il‟àtom com a base de la matèria, per construir un discurs artístic sobre els sistemes invisibles que sostenen el pensament contemporani.
Des del punt de vista tècnic, les obres combinen monotips dobra gràfica amb intervencions mitjançant tecnologia làser sobre peces ceràmiques esmaltades. El làser actua com un agent de traducció que converteix la precisió matemàtica del programari en empremta física, en un procés on el digital adquireix densitat material.
Duarte també ha assenyalat que «un dels aspectes clau del projecte és com la perfecció del disseny digital es veu alterada quan entra en contacte amb processos físics com la pressió de l’estampació o l’acció del foc», fet que introdueix una dimensió d’atzar que «humanitza la tecnologia i la situa al terreny de l’imprevisible».
En aquesta línia, l’investigador i docent Dan Norton ha explicat que la proposta “permet a l’alumnat comprendre que la tecnologia no substitueix la pràctica artística tradicional, sinó que n’amplia les possibilitats”. Segons ha afirmat, “el veritable interès està en aquest espai intermedi on un arxiu digital acaba convertint-se en una superfície que es pot trencar, deformar o reaccionar químicament”.
D’altra banda, tant Duarte com Norton han incidit en la dimensió conceptual del projecte i han apuntat que “aquestes obres conviden a pensar els materials invisibles que estructuren la nostra vida quotidiana, des de les dades que consumim fins als processos físics que els sostenen”. En les seves opinions, “l’exposició proposa una mirada pausada davant d’una realitat cada cop més accelerada i desmaterialitzada”.
La iniciativa qüestiona així les jerarquies tradicionals entre innovació tecnològica i sabers artesanals, situant tots dos llenguatges en un mateix pla de recerca i producció. El resultat és una sèrie de peces que redefineixen la noció d’empremta contemporània com a registre híbrid entre càlcul digital i transformació material.
Aquest projecte s‟emmarca en una estratègia de cooperació acadèmica internacional que reforça la mobilitat i la professionalització de l‟alumnat. La participació a la Galeria A+ implica no només la creació d’obra, sinó també la gestió, el transport i l’exhibició en un context expositiu internacional. «Aquest tipus d’experiències són fonamentals perquè situen l’estudiant en escenaris reals de producció i circulació artística», assenyala la coordinadora del Grau de Belles Arts, Mónica Galván, que afegeix que «el contacte amb altres institucions i contextos culturals és clau per entendre l’art com un llenguatge global».