>> ADEMA també ha estat present a SUMMA Mallorca >> Ambdues propostes han reforçat l’aposta de la institució per la projecció professional dels joves creadors amb l’impuls del Màster en Desenvolupament Professional al Sector de l’Art.

ADEMA Bellas Artes ha estat present a Art Cologne Palma i SUMMA Mallorca amb una representació que articula l’experiència i l’art emergent, des d’una mirada compromesa amb la creació contemporània, el pensament crític, la investigació i la projecció de nous llenguatges artístics.
Les mostres han despertat un notable interès entre les autoritats de les Balears i el nombrós públic assistent, que s’han volgut acostar a conèixer els treballs dels artistes i investigadors d’ADEMA.
En aquest context, s’emmarca una aposta institucional per facilitar la inserció dels joves creadors al circuit professional, en sintonia amb el llançament del Màster en Desenvolupament Professional al Sector de l’Art, la primera edició del qual començarà el proper mes de setembre. Es consolida així un model formatiu orientat a l’excel·lència, la investigació i la projecció internacional.
Art Cologne Palma, que s’ha celebrat del 9 al 12 d’abril, ha reunit galeries, col·leccionistes, comissaris i professionals del sector en un context que reforça el posicionament de l’illa dins del circuit artístic europeu i la seva capacitat per acollir iniciatives d’abast global. En aquest marc, ADEMA ha presentat una proposta que combina investigació, pràctica artística i projecció professional, tot establint un diàleg entre diferents generacions d’artistes investigadors.
>> L’Escola Universitària ADEMA combinarà artistes investigadors consolidats i talent emergent com Amparo Sard i Tomàs Pizà, Oscar González, Rebeca Morey, Aina Parpal, Doris Obermayr, Laura Bibiloni, Margalina Serra, Martina Pinosa i Paula Cheillada.








La institució ha estat representada a Art Cologne Palma pels docents i investigadors Amparo Sard i Tomàs Pizà, juntament amb els artistes investigadors emergents Rebeca Morey i Óscar González, els projectes dels quals han estat seleccionats a partir dels seus treballs de final de grau. Aquesta selecció evidencia la qualitat de la producció artística desenvolupada al centre i la seva capacitat per projectar-se en contextos professionals d’alt nivell.
Les obres configuren un camp de tensió entre allò estable i allò inestable, proposant una lectura del present com un espai en constant transformació, travessat per processos de canvi, adaptació i revisió.
La feina de Rebeca Morey se centra en una investigació sobre la corporalitat i la matèria des d’una perspectiva contemporània. La seva peça “Cavitat encarnada” (2026) situa la ceràmica en un territori expandit, on el material deixa de funcionar com a suport per convertir-se en un cos actiu, marcat per la pressió, la petjada i la memòria física. Les seves formes, a mig camí entre allò orgànic i allò inquietant, generen una relació directa amb l’espectador, activant tant allò sensorial com allò emocional.






Per part seva, Óscar González desenvolupa una investigació al voltant de la repetició, l’equilibri i l’obertura formal. La seva obra “Encaje” (2025), realitzada amb ciment pigmentat, es construeix a partir de la reiteració d’un mòdul que genera una estructura vertical on la forma roman en estat de possibilitat. L´absència d´ancoratge mecànic manté l´obra en un equilibri precari, sostingut per la gravetat i la fricció, mentre que la repetició produeix variacions que eviten la uniformitat. A aquesta línia de treball s’hi afegeix la sèrie “Models Orgànics” (2025), on la ceràmica introdueix una dimensió temporal i material que transforma l’origen digital de les formes, incorporant processos de cocció, variació i permanència.
En el cas de Tomàs Pizà, la seva obra “Unyevunyevu” evidencia un desplaçament cap a processos més oberts i experimentals. Després de la seva estada a l’illa de Wasini, a Kenya, la seva pràctica incorpora elements vinculats a l’aigua, com ara la humitat, l’evaporació o la dissolució, que passen a formar part activa del llenguatge pictòric. Aquest gir es tradueix en composicions on l’estructura perd rigidesa en favor de superfícies més inestables, on la imatge emergeix des del difus i l’inacabat, situant el procés al centre de l’obra.
La presència d’Amparo Sard completa la proposta des d’una trajectòria consolidada a nivell internacional. El seu treball, centrat en el paper perforat i l’expansió de la imatge, planteja una investigació sostinguda sobre la fragilitat, la percepció i els límits de la representació, aportant una dimensió de maduresa i continuïtat dins del conjunt.
En conjunt, la proposta subratlla una de les qüestions centrals de l’art contemporani: la reconsideració dels materials no només com a suport, sinó com a agents actius l’acció i la transformació dels quals incideixen directament en la construcció de sentit. En un context marcat per la incertesa i revisió constant dels sistemes de coneixement, la matèria es configura com un camp de recerca capaç de generar noves formes d’experiència i pensament.







Paral·lelament, ADEMA ha ampliat la seva presència amb la seva participació a SUMMA Mallorca, que ha celebrat la seva segona edició també del 9 al 12 d’abril al Poble Espanyol. En aquest context, un grup d‟estudiants de quart curs ha presentat els seus projectes en un entorn orientat al‟intercanvi, la visibilitat il‟experiència professional.
xParal·lelament, ADEMA ha ampliat la seva presència amb la seva participació a SUMMA Mallorca, que ha celebrat la seva segona edició també del 9 al 12 d’abril al Poble Espanyol. En aquest context, un grup d’estudiants de quart curs ha presentat els seus projectes en un entorn orientat a l’intercanvi, visibilitat i experiència professional.
La doble presència d’ADEMA adquireix un valor estratègic en articular, en dos contextos complementaris, un mateix eix de treball basat en la connexió entre experiència, investigació i art emergent.
Amb aquesta participació, el Grau en Belles Arts de l’Escola Universitària ADEMA reafirma el seu posicionament com a institució activa en la producció i la difusió de l’art contemporani, capaç de generar plataformes reals de visibilitat per als seus estudiants i d’integrar-se en dinàmiques internacionals des del context local.